divendres, 28 de desembre del 2007

94. Raid on St. Nazaire. Partida 1. Torn 3

Raid on St. Nazaire
Partida 1, 2007-12-28
Torn 3 (28 de març de 1942, 01:40)

1. Canons i focus
1.1. Recuperació
  • focus 342. DR 6. Passa d'espatllat a desorganitzat
  • canó 222A. DR 5. Passa d'espatllat a desorganitzat
  • canó 222B. DR 5. Continua desorganitzat
  • canó 311. DR 8. Continua desorganitzat
  • canó 411. DR 8. Continua desorganitzat
En aquesta fase he tingut prou sort. Els alemanys no recuperen res.

1.2. Il·luminació
  • focus 142. dr 3. Zona D. No troba objectius (no n'hi ha).
  • focus 342. Desorganitzat
  • focus 412. dr 5. Zona A. dr 1. Troba objectius (hi ha dues barques).
  • focus 432. Zona 3. dr 2. Troba objectius (hi ha 5 comandos).
El focus 432 il·luminant a la zona 3 em pot complicar les coses.

2. Atac naval
2.1. Defensa portuària
Totes les embarcacions poden rebre el foc de defensa portuària menys les que es troben a la zona Z: Falconar i Collier.
  • Impacte automàtic: Campbeltown. Impacte DR 9: evadir. Sense efecte.
  • Impacte automàtic: Irwin (incendiat). Impacte DR 3: incendi i baixes: al ser el segon incendi la llanxa explota: Irwin explota i tots els mariners moren.
  • Impacte automàtic: Boyd (incendiat). Impacte DR 6: tornar enrere i KO: Boyd perd 1 mariner, 1 canó i no podrà moure aquest torn.
  • Impacte automàtic: Tillie (incendiat). Impacte DR 8: evadir i una baixa: Tillie perd 1 mariner i no podrà moure aquest torn.
  • Tret 1. TR 5,2,2: impacte a Beart. DR 4: foc i KO. DR 1,6: com que Beart ja tenia el motor danyat, l'incendi el deixa sense motor. Beart s'incendia, perd el motor, 1 mariner i 1 canó.
  • Tret 2. TR 1,1,4: impacte a Ryder. DR 10: baixes. DR 6,4: Ryder perd 2 mariners i danya el motor.
  • Tret 3. TR 3,1,2: impacte al Campbeltown. DR 4: foc i KO. El Campbeltown s'incendia, perd 1 mariner i 1 canó.
  • Tret 4. TR 2,3,6: impacte a Henderson. DR 11: KO. Henderson perd 1 mariner i 1 canó.
  • Tret 5. TR 5,5,6: impacte a Fenton. DR 6: tornar enrere i KO. Fenton perd 1 mariner, 1 canó i 2 MF. Amb aquest canó perdut el DRM britànic puja a +2.
  • Tret 6. TR 6,3,5: tret errat. L'impacte és a Henderson però no està en flames ni mort a l'aigua ni la zona B té un focus disponible. Fi dels trets.
He rebut 6 trets d'un màxim de 12. He perdut la primera llanxa (Irwin) i en tinc quatre que no es poden moure, tres de les quals encara amb els comandos carregats. Tot plegat, no gaire bé. Aquestes tirades de la defensa portuària em posen dels nervis. Representen molt bé la gosadia de carregar amb llanxes contra un port ben defensat.

2.2. Foc de cobertura britànic
Començo els trets amb un DRM+2 per l'acumulació de pèrdues de canons de les embarcacions.
  • Tret 1 contra el canó 336 (DRM+2). TR 1,3,1: canó 336 destruït. Genial! Hem venjat a Wilson!
  • Tret 2 contra el canó 344 (DRM+3). TR 2,4,1: errat. Fi dels trets.
Altre cop un sol impacte, però aquest ha estat molt important. Swayne i Bradley poden operar ara més tranquils.

2.3. Foc dels canons del moll
Totes les embarcacions poden rebre el foc de defensa portuària menys les que es troben a la zona d'aproximació: Platt, Boyd i Tillie i les que no tinguin canons assignats.
  • Zona A: cap canó
  • Zona B: canó 344. To Hit:1
    • Tret 1: TR 6,1,6. El 16 és Irwin, que ja està enfonsat. El més proper de la zona B és Wallis (31). Però l'impacte és un 6 i Wallis no està en flames ni mort a l'aigua ni la zona B té focus per usar. Tret errat. Fi dels trets a la zona B.
  • Zona C: canons 113, 121 i 124. To Hit:3
    • Tret 1: TR 2,6,6. El 66 és Wynn, que no es troba a la zona C. El més proper és el Campbeltown. Impacte al Campbeltown. DR 7: baixes. El Campbeltown perd 1 mariner i 1 canó.
    • Tret 2: 4,1,4. El 14 és Ryder, que es troba a la zona C, però la tirada és un 4, que no es pot baixar a 3 (el To Hit) perquè Ryder no està en flames ni mort en l'aigua i la zona C no té cap focus actiu disponible. Tret errat. Fi dels trets a la zona C.
  • Zona Z: canons 312, 434A i 434B. To Hit:3
    • Tret 1: TR 5,3,5. La zona Z només té Falconar i Collier. El més proper al 35 és Collier, però Collier no està en flames ni mort a l'aigua ni la zona Z té focus per usar. Tret errat. Fi dels trets a la zona Z.
Aquesta fase m'ha anat bé. Només he perdut un mariner al Campbeltown, que he d'enfonsar voluntàriament aquest mateix torn, abans no matin tota la tripulació. Ara podré eliminar un focus i dos canons i la cosa s'equilibrarà.

3. Moviment naval
A partir d'aquest torn les naus britàniques poden usar tots els seus MF.
  • Campbeltown: no pot moure (està encastat contra el dic)
  • Ryder: mou a zona C
  • Irwin: enfonsat
  • Platt: mou a zona A
  • Falconar: mou a zona Z i a zona A
  • Collier: mou a àrea 314
  • Wallis: el deixo a la zona 336 per atraure foc i per si algun comando es vol retirar per aquí
  • Horlock: mou a zona B i agafa 3 mariners i 5 comandos de Beart (Beart es queda amb un mariner per mantenir-se flotant i atraure foc sobre seu)
  • Henderson: mou a zona B i a zona A (a recollir nàufrags)
  • Boyd: no pot moure (té el motor danyat i està esquivant trets)
  • Stephens: mou a àrea 366
  • Burt: mou a àrea 366
  • Beart: no pot moure (està mort en l'aigua)
  • Tillie: no pot moure (té el motor danyat i està esquivant trets)
  • Fenton: no pot moure (està esquivant trets)
  • Rodier: mou a zona C i dispara torpede contra comporta 212: dr 5. Tret errat.
  • Nock: mou a zona B i a zona A
  • Wynn: mou a zona d'aproximació, recull 2 mariners i 6 comandos de Tillie (que s'enfonsa) i mou a mar obert.
Tres llanxes més que arriben. Comptant que Moss i Pennington els estan recollint de l'aigua, només queden les llanxes de Platt i Fenton per desembarcar. No està gens malament. Wynn, amb 4MF, ha recollit vuit passatgers i ja s'ha fet a mar obert. Si no troba enemics pel camí a Anglaterra i sumant els seus propis mariners, farà 14*0.2: 2.8 punts simplement per sobreviure.

4. Càrrega/descàrrega de comandos
  • Walton a 314
  • Burn i Woodcock a 366


5. Activació alemanya
DR 9 (DRM-2): 7: 5 activacions
  • TR 5,3,2: Stosstruppen-6 a la zona externa oest (naval flak)
  • TR 4,5,6: Stosstruppen-4 a l'estació de tren
  • TR 2,2,3: Stosstruppen-4 en un dels vaixells del #4
  • TR 4,3,1: Stosstruppen-6 a la banda oest del poble
  • TR 6,1,3: Stosstruppen-2 a la zona externa nord (works company)
Ja veig que la quarta peça em donarà maldecaps...

6. Moviment terrestre
6.1. Moviment britànic

  • Hodgson a 324
  • Bradley a 342
  • Walton a 310 (només té 2MF)
  • Swayne a 322
  • Haines a 352
  • Burn a 339
  • Newman resta a 364 per atacar 363
  • Woodcock a 364
  • Smalley a 212
  • Roy, Roderick i Chant a 222
  • Brett i Purdon a 226
6.2. Moviment alemany
Número de moviment: dr 5. Els Stosstruppen tenen els següents MF segons la seva força:
  • ST-1, ST-2, ST-3, ST-4: 0
  • ST-5: 1
  • ST-6: 2
Moviments:
  • ST-6 de 421 a 428 (cap a Walton)
  • ST-6 de 143 a 126 (cap a Roy)
7. Combat terrestre
7.1. Atacs britànics
  • Hodgson (324) ataca l'ST-2 de 324. DRM-1. DR 6,5. ST-2 eliminat.
  • Bradley (342) ataca el focus de 342 amb una càrrega de demolició. Ho pot fer perquè el focus està desorganitzat i això implica eliminació automàtica. Focus 342 eliminat. A Bradley li queden 2 càrregues.
  • Newman (364) ataca l'ST-4 de 363. DRM+0. DR 3,5. ST-4 eliminat.
  • Roderick (222) ataca el canó 222A amb granades. Eliminació automàtica. Canó 222A eliminat. A Roderick li queden 2 granades.
  • Roy (222) ataca el canó 222B amb granades. Eliminació automàtica. Canó 222B eliminat. A Roy li queden 2 granades.
7.2. Atacs alemanys
  • El canó 434B ataca Smalley (212) a llarga distància. dr 1. Smalley perd un comando. dr 1. Smalley no perd càrregues.
Aquest segon combat terrestre ha anat prou bé. He eliminat els Stosstruppen que em plantaven cara, un focus i dos canons. Si tot continua així podré assegurar les zones a destruir amb una relativa tranquil·litat. Espero no trobar a faltar l'equip de Wilson.

8. Demolicions
  • Enfonso deliberadament el Campbeltown. Ja no serà atacat pels alemanys. El DRM per l'atac naval britànic passa a +3.
  • Smalley (212) prepara les càrregues (DRM+2 [entrat aquest mateix torn]). dr 1. Càrregues preparades. dr 1. Objectiu 212 destruït. 4 PV (total 9). A Smalley li queda una càrrega.
  • Chant (222) prepara les càrregues (DRM+1). dr 1. Càrregues preparades. dr 1. Quatre '1' seguits! Objectiu 222 destruït. 6 PV (total 15). A Chant li queda una càrrega.
9. Fi del torn
Aquest tercer torn ha estat molt bé. Tot i haver perdut un parell de llanxes tinc més comandos desembarcats i he destruït un focus, dos canons i dos objectius. No tinc Stosstruppen a la vora de les meves unitats, excepte als ponts del sud i vora el Campbeltown. Tinc 15 punts, que són una quarta part dels necessaris per guanyar, punts del Campbeltown a part. Tot va prou bé, el problema és que la batalla tot just porta dotze minuts, els alemanys tot just es desperten i la munició comença a anar escassa...


Apunts relacionats:

93. Raid on St. Nazaire. Partida 1. Torn 2

Raid on St. Nazaire
Partida 1, 2007-12-28
Torn 2 (28 de març de 1942, 01:34)

1. Canons i focus
1.1. Recuperació
  • canó 311. DR 8. Continua desorganitzat (es recupera amb un DR de 2-7).
1.2. Il·luminació
  • focus 142. dr 4. Zona C. No troba objectius (no n'hi ha).
  • focus 342. dr 1. Zona B. Troba objectius (hi ha més de cinc barques).
  • focus 412. dr 5. Zona A. dr 3. Troba objectius (hi ha tres barques).
  • focus 432. Zona 4 perquè no hi ha comandos en terra. No troba objectius (no n'hi ha).
Més tirades de daus. Tenim dos focus actius, de quatre possibles, com al torn anterior. Això vol dir que les zones A i B rebran de valent.

2. Atac naval
2.1. Defensa portuària
Totes les embarcacions poden rebre el foc de defensa portuària menys les que es troben a la zona Z: Falconar i Wynn.
  • Impacte automàtic: Campbeltown. Impacte DR 8: una baixa: el Campbeltown perd 1 mariner (i 1 canó). Només queden 36 canons britànics: el foc de cobertura passa a tenir un DRM +1.
  • Impacte automàtic: Tillie (incendiat). Impacte DR 6: tornar enrere i KO: Tillie perd 1 mariner, 1 canó i no podrà moure aquest torn.
  • Impacte automàtic: Irwin (incendiat). Impacte DR 9: evasió: Irwin no podrà moure aquest torn.
  • Tret 1. TR 4,4,2: impacte a Boyd. DR 3: foc i baixes. DR 1,6: Boyd s'incendia i perd 3 mariners.
  • Tret 2. TR 3,2,2: impacte a Platt. DR 7: evasió i baixes. DR 3,5: Platt danya el motor i perd 1 MF i 3 mariners i Birney perd 2 comandos. Platt no podrà moure aquest torn.
  • Tret 3. TR 3,4,1: impacte a Boyd. DR 7: evasió i baixes. DR 2,2: Boyd perd 1 mariner.
  • Tret 4. TR 1,5,5: impacte a Fenton. DR 7: evasió i baixes. DR 1,1: Fenton perd 1 mariner i 1 MF.
  • Tret 5. TR 1,5,2: impacte a Beart. DR 5: tornar enrere i baixes. DR 6,2: Beart danya el motor, perd 1 mariner i 2 MF i Moss perd un comando.
  • Tret 6. TR 6,4,3: impacte a Stephens. Seria un tret errat però el focus 342 estava actiu a la zona B, on es troba Stephens. L'assigno a Stephens per la resta del torn i el tret errat es converteix en impacte. DR 5: tornar enrere i baixes. DR 6,2: Stephens danya el motor, perd 1 mariner i 2 MF i Burn perd 1 comando.
  • Tret 7. TR 5,3,3: impacte a Horlock. DR 8: evasió i una baixa. Horlock perd 1 mariner i 1 MF.
  • Tret 8. TR 4,3,3: impacte a Horlock. DR 12: una baixa. Horlock perd 1 mariner.
  • Tret 9. TR 6,1,3: tret errat. L'objectiu era Ryder, que es troba a la zona B i no està en flames ni mort a l'aigua. L'únic focus actiu a la zona B és el 342, que ja està assignat a Stephens. Fi dels trets.
He rebut 9 trets d'un màxim de 12. Tot i no perdre cap embarcació tinc unes quantes barques fent voltes pel port, esquivant trets, que no podran desembarcar tropes aquest torn.

2.2. Foc de cobertura britànic
Començo els trets amb un DRM+1 per l'acumulació de pèrdues de canons de les embarcacions.
  • Tret 1 contra el canó 411 (DRM+1). TR 6,1,5: canó 411 desorganitzat.
  • Tret 2 contra el canó 312 (DRM+2). TR 1,5,5: errat. Fi dels trets.
Un sol canó desorganitzat. Amb el del torn anterior ara he desorganitzat dos canons alemanys i no em dispararan en el foc del moll, però es poden recuperar ràpidament.

2.3. Foc dels canons del moll
Totes les embarcacions poden rebre el foc de defensa portuària menys les que es troben a la zona d'aproximació: Platt, Collier i Tillie i les que no tinguin canons assignats.
  • Zona A: cap canó (tots tenen prioritat per la B o la Z)
  • Zona B: canons 336, 344, 222A, 222B i 113. To Hit:5
    • Tret 1: TR 6,5,4. El 54 és Tillie, que no es troba a la zona B. El més proper de la zona B és Fenton (55). Però l'impacte és un 6 i Fenton no està en flames ni mort a l'aigua ni la zona B té focus per usar. Tret errat. Fi dels trets a la zona B.
  • Zona Z: canons 312, 434A i 434B. To Hit:3
    • Tret 1: TR 4,3,4. 34 és Horlock, que no es troba a la Z. El més proper a la Z és Falconar. Però Falconar no està en flames ni mort a l'aigua ni la zona Z té focus per usar. Tret errat. Fi dels trets a la zona Z.
Buf, ara he tingut sort a la zona B. Ja em pensava que perdia un parell de vaixells més i al primer tret l'artilleria alemanya ja ha fallat. A la zona Z s'ha notat l'efecte de tenir els canons 311 i 411 desorganitzats. El To Hit ha baixat a 3 i per tant hi havia un 50% d'impactar.

3. Moviment naval
Durant el primers dos torns, totes les naus britàniques tenen un màxim de 2 MF.
  • Campbeltwon: mou a zona C i s'encasta automàticament a velocitat 2 amb el dic sud (àrea 111)
  • Ryder: mou a zona C i entra àrea 366
  • Irwin: no pot moure (té el motor danyat i està esquivant trets)
  • Platt: no pot moure (té el motor danyat i està esquivant trets)
  • Falconar: mou a àrea 314
  • Collier: mou a zona A i zona Z
  • Wallis, Horlock, Henderson: mouen a àrea 336 (els esperen el canó 336 i un Stosstruppen-4!)
  • Boyd: mou a zona d'aproximació (ja ha fet la seva feina [enfonsar l'Sperrbrecher 137] i no ha de desembarcar ningú: que se'n vagi)
  • Stephens: mou a zona C (té el motor danyat). Arrossega el focus 342
  • Burt: mou a zones B i C
  • Beart: no pot moure (té el motor danyat i està girant)
  • Tillie: no pot moure (està incendiat, té el motor danyat i està esquivant trets)
  • Fenton: mou a zona C
  • Rodier: mou a àrea 366
  • Nock: mou a zona C (per cobrir les altres naus amb el seu cos)
  • Wynn: dispara el torpede retardat a la comporta 313 i mou a zona A (a recollir nàufrags)
He pogut fer arribar el Campbeltown i sis llanxes. Això seran dotze comandos a terra al segon torn, d'un màxim de dinou. No està gens malament. De moment l'únic comando en perill és el de Pennington, transportat per Tillie, que encara es troba a la zona d'aproximació del port. A part, al comando de Chant només li queden dos homes. Però no està gens malament.

4. Càrrega/descàrrega de comandos
M'adono que no havia comprovat les pèrdues de munició dels comandos. Vaig a fer-ho abans que desembarquin. Per cada home perdut (encara que sigui durant el transport), cal tirar un dr. Si el resultat és major que el nombre d'homes al comando, es perd un punt de munició (en duen 3).
  • Chant: 4 homes perduts: dr 1 <= 5, dr 2 <= 4, dr 1 <= 3, dr 4 > 2: perd 1 punt de munició
  • Birney: 2 homes perduts: dr 4 <= 5, dr 1 <= 4
  • Burn: 1 home perdut: dr 4 <=5
  • Moss: 1 home perdut: dr 3 <= 5
Descarrego
  • Roy, Chant, Roderick, Smalley, Brett, Purdon a 111
  • Hodgson a 314
  • Bradley, Wilson, Swayne a 336
  • Newman, Haynes a 366
Comença l'acció!

5. Activació alemanya
DR 7 (DRM-2): 5: 4 activacions
  • TR 3,2,4: Stosstruppen-2 al mig del poble vell
  • TR 3,6,3: Stosstruppen-4 al vaixell ancorat #3
  • TR 3,5,6: Stosstruppen-2 al costat dels vaixells ancorats
  • TR 4,1,6: Stosstruppen-2 a la banda oest del poble
Continuem amb unitats poc fortes i mal col·locades. De moment tinc marge d'actuació.

6. Moviment terrestre
6.1. Moviment britànic

Els comandos amb més el 50% o més de baixes tenen 2 MF, els altres en tenen 3. Al torn de desembarcament, tots els comandos tenen 1 MF menys.
  • Hodgson a 317
  • Bradley a 341
  • Newman a 364
  • Haines a 339
  • Roderick i Smalley a 216
  • Roy, Chant, Brett i Purdon a 203
6.2. Moviment alemany
Número de moviment: dr 2. Els Stosstruppen tenen els següents MF segons la seva força:
  • ST-1: 0
  • ST-2: 1
  • ST-3: 2
  • ST-4, ST-5, ST-6: 3
Moviments:
  • ST-2 de 356 a 340 (cap a Newman)
  • ST-4 de 161 a 135 (cap a Roy)
  • ST-6 de 165 a 143 (cap a Roy)
7. Combat terrestre
7.1. Atacs britànics
  • Hodgson (a 317) ataca l'ST-2 de 324. DRM+1. DR 6,3. Tret errat.
  • Wilson (a 336) ataca l'ST-4 de 336. DRM+0. DR 5,5. ST-4 eliminat.
  • Swayne (a 336) ataca el canó de 336. DRM+0. DR 6,2. Sense efecte.
  • Bradley (a 331) ataca el focus de 243. DRM+1. DR 2,6. Focus 243 espatllat.
  • Newman (a 364) ataca l'ST-2 de 640. DRM-1. DR 4,6. ST-2 eliminat.
  • Roderick (a 216) ataca el canó 222A. DRM+1. DR 2,6. Canó 222A espatllat.
  • Roy (a 203) ataca el canó 222B. DRM+1. DR 2,5. Canó 222B desorganitzat.
7.2. Atacs alemanys
  • L'ST-2 de 324 ataca Hodgson (317). DRM+0. DR 5,2. Tret errat.
  • El canó 336 ataca Wilson (336). DRM-1. DR 4,6. Wilson eliminat.
  • El canó 244 ataca Swayne (336). DRM+0. DR 4,2. Swayne perd 2 homes. dr 1, dr 4. No perd munició.
El primer combat terrestre no ha anat massa bé. He desorganitzat els canons 222 però he perdut un comando de demolició sencer (Wilson) per la tirada del canó 336. Desastre!

8. Demolicions
  • Smalley (216) prepara les càrregues (DRM+1 [objectiu primari, entrat aquest mateix torn]). dr 1. Càrregues preparades. dr 1. Objectiu 216 destruït. 4 PV (total 5)

9. Fi del torn
En aquest segon torn hem tingut de tot. He destruït un dels objectius però he perdut força homes. Ara hi ha quatre canons i un focus sense servei però es poden recuperar el torn que ve. De moment els Stosstruppen no representen cap amenaça però he de desplegar bé les meves unitats. Veig que ha estat un error no concentrar el foc dels vaixells contra els canons 336 i 344, que és on desembarquen força comandos, tot i que inutilitzar els canons 311 i 411 ha servit per evitar foc a la zona Z. Mai estem contents!


Apunts relacionats:

dilluns, 24 de desembre del 2007

92. Raid on St. Nazaire. Partida 1. Torn 1

Raid on St. Nazaire
Partida 1, 2007-12-24
Torn 1 (28 de març de 1942, 01:28)

Referència
Totes les tirades des daus, quan cal determinar el resultat de cada dau, van en aquest ordre: DR: dau de color, dau blanc, TR: dau vermell, dau de color, dau blanc.

Les zones del mapa són Anglaterra, mar obert, zona d'aproximació, zones marines A, B, C, D i Z i zones de terra 1, 2, 3, 4, 5 i 6 (les 5 i 6 són fora del mapa).

Totes les àrees del mapa es localitzen per un codi de tres números, de 111 a 493. Només les àrees on tots els digits van de l'1 al 6 poden produir a l'atzar tropes alemanyes (Stosstruppen).

El destructor és el Campbeltown.
La nau de comandament (irrellevant pel joc) és la llanxa canonera de Ryder.
La llanxa torpedinera és la de Wynn.
Les llanxes amb torpedes són les d'Irwin, Boyd, Fenton i Rodier.
Les llanxes normals són les de Platt, Falconar, Collier, Wallis, Horlock, Henderson, Stephens, Burt, Beart, Tillie i Nock.
Els comandos de demolició són dirigits per Chat, Smalley, Brett, Purdon, Walton , Bradley, Wilson, Swayne, Woodcock i Pennington.
Els comandos d'assalt són dirigits per Roy, Roderick, Newman, Birney, Hodgson, Burn, Moss, Hooper i Haines.


0. Preparació. Decideixo mantenir totes les zones de desembarcament i objectius per defecte excepte per a les llanxes de Platt, Falconar i Collier, que envio a 314 per tenir protecció a l'Old Mole.

1. Canons i focus
1.1. Recuperació
No aplicable perquè estan tots bé.

1.2. Il·luminació
  • focus 142. dr 3. zona D. No troba objectius.
  • focus 342. dr 1. zona B. No troba objectius.
  • focus 412. Zona d'aproximació (automàtic). Troba objectius.
  • focus 432. zona 4 perquè no hi ha comandos en terra. No troba objectius.
De moment tot això és rutinari. El focus 342 anirà a la zona d'aproximació a la fase següent.

2. Atac naval
2.1. Defensa portuària
  • Campbeltown (impacte automàtic). Impacte DR 7: baixes. TR 2,2,4: el Campbeltown perd 2 mariners i Chant perd 2 comandos.
  • Tret 1. TR 6,4,6: seria un tret errat (6 vermell) però el focus 412 no està assignat: impacte a Burt. DR 9: evasió: Burt perd 1 MF.
  • Tret 2. TR 2,2,1: impacte a Platt. DR 6: tornar enrere i KO: Platt perd 2 MF, 1 mariner i 1 canó.
  • Tret 3. TR 6,1,5: errat. El tret no impacta perquè no hi ha més focus actius a la zona d'aproximació i la llanxa 15 (Irwin) no està en flames ni morta. Fi dels trets.
Només 3 trets d'un màxim de 12 i amb poc mal. De moment tinc sort.

2.2. Foc de cobertura britànic
En primer lloc el focus 342 il·lumina la zona d'aproximació i troba objectius.
  • Tret 1 contra el canó 311. TR 4,2,2: canó 311 desorganitzat.
  • Tret 2 contra el canó 411 (DRM+1). TR 6,6,2: errat. Fi dels trets.
Un sol canó desorganitzat. Mediocre.

2.3. Foc dels canons del moll
  • Zona d'aproximació: canons 300A, 300B, 312, 336, 411. ToHit: 5.
    • Tret 1. TR 1,2,1: impacte a Platt. DR 8: evasió i una baixa: Platt perd 1 mariner.
    • Tret 2. TR 6,5,4: seria un tret errat (6 vermell) però el focus 342 no està assignat: impacte a Tillie. DR 8: evasió i una baixa: Tillie perd 1 mariner i 1 MF.
    • Tret 3. TR 1,1,5: impacte a Irwin. DR 3: foc i baixes. DR 2,6: Irwin s'incendia i perd 3 mariners.
    • Tret 4. TR 4,5,4: impacte a Tillie. DR 4: foc i KO: Tillie s'incendia, perd 1 mariner i 1 canó.
    • Tret 5. TR 2,1,1: impacte al Campbeltown. DR 7: baixes. TR 2,3,5: el Campbeltown perd 2 mariners i Chant perd 2 comandos.
    • Tret 6. TR 2,1,1: impacte al Campbeltown. DR 9: sense efecte.
    • Tret 7. TR 3,2,5: impacte a Collier. DR 6: tornar enrere i KO. Collier perd 1 mariner i 1 canó.
    • Tret 8. TR 6,6,5: errat (el tret era a Wynn, que no té focus assignat ni està en flames ni mort a l'aigua i tampoc hi ha focus disponibles a la zona). Fi dels trets.
  • Altres zones: no aplicable.
Aquí ja he rebut més. Dues llanxes en flames i tres esquivant trets. I el comando de Chant, amb l'objectiu importantíssim de l'estació de bombeig, ha quedat delmat. I encara no he mogut...

3. Moviment naval
Durant el primers dos torns, totes les naus britàniques tenen un màxim de 2 MF.
  • Campbeltwon: mou a zona B
  • Ryder: mou a zona B
  • Irwin: mou a zona A (té un sol MF per l'incendi)
  • Platt: no pot moure (està evitant trets)
  • Falconar: mou a zona Z (la seva zona de desembarcament és la 314)
  • Collier: no pot moure (està evitant trets)
  • Wallis, Horlock, Henderson: mouen a zona B
  • Boyd: mou a zona A (1 MF) i dispara un torpede a l'Sperrbrecher 137 (1 MF). dr 1: destruït! El netejamines alemany Sperrbrecher 137 és enfonsat i els canons 300A i 300B són destruïts. 1 PV (total 1)
  • Stephens: mou a zona B
  • Burt: mou a zona A (està evitant trets). Arrossega el focus 412
  • Beart: mou a zona B
  • Tillie: no pot moure (està incendiat i evitant trets)
  • Fenton, Rodier, Nock: mouen a zona B
  • Wynn: mou a zona Z (dispararà el torpede retardat a la comporta 313).
He avançat força llanxes cap a les zones de desembarcament i envio gent a l'AvantPort on estaran un pèl més segurs. El proper torn miraré de recuperar tripulacions en perill. He tingut sort amb el primer torpede i he pogut eliminar dos canons molt perillosos. De moment encara tinc marge.

4. Càrrega/descàrrega de comandos
Encara no aplicable.

5. Activació alemanya
DR 10 (DRM-3): 7: 5 activacions
  • TR 1,6,1: Stosstruppen-4 al costat de la Zona Externa Nord
  • TR 5,1,6: Stosstruppen-2 a la Zona Externa Oest (Naval Flak)
  • TR 3,3,6: Stosstruppen-4 al canó de l'Old Mole. Aquest serà perillós.
  • TR 1,6,5: Stosstruppen-6 al costat de la Zona Externa Nord. El primer ST de força 6.
  • TR 2,3,6: Stosstruppen-2 al grup 6 de vaixells ancorats (naus de defensa). Per la regla 13.1 aquests ST no podran abandonar el vaixell.
Activacions poc perilloses excepte per l'ST-4 de 336, que se m'ha ficat a la zona de desembarcament i protegint un canó. L'hauré d'eliminar immediatament.
6. Moviment terrestre 6.1. Moviment britànic
No aplicable.

6.2. Moviment alemany
No aplicable.
7. Combat terrestre 7.1. Atacs britànics
No aplicable.

7.2. Atacs alemanys
No aplicable.

8. Demolicions
No aplicable.

9. Fi del torn
Ha estat un primer torn prou tranquil tenint en compte la salvatjada que és aquest joc. En els primers quatre minuts de batalla he perdut 13 mariners i 4 comandos però he destruït dos canons. De moment anem bé.


Apunts relacionats:

91. Raid on St. Nazaire

Abstract: description of the game Raid on St. Nazaire

Raid on St. Nazaire és un wargame solitari que recrea l'atac britànic al port francès de St. Nazaire, ocupat pels nazis, el 28 de març de 1942. L'objectiu era destruir les infraestructures navals del port per impedir que pogués hostatjar grans vaixells de guerra i així limitar als submarins l'accés alemany a l'Atlàntic.

Com que el port estava molt ben protegit (era un objectiu estratègic) i la destrucció s'havia de fer amb precisió quirúrgica, enlloc de bombardejar el port per l'aire l'atac es va fer de nit amb un batalló de 200 comandos que es van entrenar en una reconstrucció a escala de St. Nazaire.

Cada grup de comandos tenia un objectiu específic per destruir, un total de 24. A part, el Campbeltown s'havia d'encastar contra el dic sud del moll Normandia; els mariners havien d'enfonsar el vaixell de manera que no fos possible desencaixar-lo: estava tot ple d'explosiu amb ignició retardada.

L'atac del Campbeltwon va anar prou bé i els seus comandos van destruir els seus objectius. La resta de bots, però, van patir massa les defenses del port i quasi tots van ser destruïts. Els bots supervivents van carregar els mariners i comandos escampats per l'aigua i van fugir deixant enrere un rastre de sang i gasoil en flames. Als molls hi quedaven un centenar de comandos que havien pogut desembarcar però no havien tingut temps de tornar.

Aquests comandos van començar a buscar un camí per fugir de St. Nazaire. Van travessar el perímetre defensiu alemany fins que la guarnició els va envoltar i els va començar a caçar un per un. Al final, tots els comandos van ser morts o presoners. Només 22 van tornar a Anglaterra amb les llanxes d'assalt i 5 van poder arribar a Espanya i Gibraltar. Tot i això, el Campbeltown va explotar bé i el resultat final va ser que les instal·lacions de St. Nazaire van quedar inutil·litzades fins al 1947. Un èxit relatiu perquè va costar moltes vides.

En el joc, el jugador du els comandos britànics i tracta d'aconseguir un número de punts a base de destruir instal·lacions del port i salvar els comandos. El resultat històric dels britànics van ser 53 punts, però la victòria real es situa als 70 punts.

En primer lloc cal moure les barques britàniques i el destructor HMS Campbeltown (disfressat com un vaixell alemany) fins a les zones de desembarcament mentre els canons de la defensa costera disparen sense parar. Moltes de les llanxes patiran els efectes del foc. Un cop al moll, els comandos supervivents intenten arribar fins als objectius (bases de submarins, dics, vaixells amarrats, dipòstits de combustible, etc.) i destruir-los.

Els guàrdies alemanys es gestionen de manera automàtica: s'agafen a l'atzar i es mouen cap als comandos més propers. A mesura que passa el temps (cada torn són 4 minuts) els alemanys són més forts.

El joc acaba quan tots els comandos britànics són morts o han fugit del mapa. Llavors es compta la puntuació obtinguda.

Provem-lo?

Altres enllaços:

Apunts relacionats:

diumenge, 23 de desembre del 2007

90. Jocs de guerra solitaris

Els jocs de guerra (wargames) moderns s'han concentrat normalment en la interacció entre dos o més participants. Tot i que jugar en solitari és possible amb força jocs, normalment el joc es converteix més en un exercici d'anàlisi que en un divertiment. A més, els wargames moderns que fan servir cartes com a components essencials del joc són difícils de jugar en solitari perquè bona part de la gràcia del joc consisteix en ocultar informació a l'adversari(s).

A principis de la dècada de 1980 van començar a aparèixer jocs de guerra dissenyats específicament per jugar en solitari. Un joc solitari és una mena de puzle, tot i que la gràcia del joc es troba tant en el fet de jugar com en la resolució del puzle. Un joc solitari ben dissenyat intenta submergir el jugador en el tema del joc i el força a prendre el tipus de decisions que havien de prendre les persones reals que es van trobar en les batalles o esdeveniments representants.

Un els primers wargames solitaris va ser Iwo Jima, un joc editat el 1983 en revista per TSR. El mateix any, Avalon Hill va produir B-17, Queen of the Skies, possiblement el primer joc solitari venut en capsa. L'any 1984 va aparèixer Ambush!, que es va convertir en el wargame solitari amb més èxit de la història. Ha tingut tres extensions, un joc paral·lel amb una extensió, una versió per dos jugadors i un joc similar basat en blindats. El joc original situava el jugador en la direcció d'un escamot de soldats dels EUA a l'Europa Occidental durant la Segona Guerra Mundial.

A partir d'Ambush! van sorgir altres jocs solitaris amb força èxit:
Jo tinc quatre d'aquests jocs: Ambush!, Mosby's raiders, Raid on St. Nazaire i Solitaire Advanced Squad Leader. Com que em ve de gust repassar aquests jocs i fer-ne alguna partideta ho aprofitaré per explicar el funcionament de cada joc i fer-ne un exemple de partida, torn a torn. Crec que pot ser un material força interessant per als qui necessiteu més experiència en el món dels wargames.

Començaré amb Raid on St. Nazaire.

89. History Channel: Lost evidence

Arran de l'últim article sobre la batalla de Peleliu, he descobert que al YouTube hi ha força documentals del History Channel anomenats Lost evidence.

Són molt i molt bons! Us poso uns quants enllaços per si els voleu gaudir.

Apunts relacionats:

dissabte, 22 de desembre del 2007

88. Peleliu 1944

Abstract: review of the Osprey book Peleliu 1944.

Peleliu 1944. The forgotten corner of hell.
Gordon L Rottman
Il·lust. Howard Gerrard
Anglès
Osprey Military
93 p.
ISBN 1-84176-512-0
21,95€

Aquest és l'últim llibre de la colla que he llegit arran de jugar al joc Fire in the sky. Fins ara he explicat els llibres sobre la conquesta de les Illes Gilbert (batalla de Tarawa) i de les Illes Marshall (batalles de Majuro, Kwajalein i Eniwetok), la conquesta de les Marianes (Saipan i Tinian i Guam) i ara toca la batalla de Peleliu, a les illes Palau.

De fet encara hi hauria dues grans batalles més, les d'Iwo Jima i Okinawa, però encara no en tinc els llibres Osprey. Sí que tinc els de les batalles de Midway i Guadalcanal, però no es corresponen a la campanya de conquestes amfíbies al Pacífic Central.

La batalla de Peleliu va ser controvertida des de l'inici. La idea era controlar la principal base aèria de les illes Palau per protegir el flanc dret de la imminent invasió de les Filipines. Recordem que mentre Nimitz dirigia l'heterodox atac dels arxipèlags del Pacífic Central, McArthur conduïa des d'Austràlia l'hortodoxa campanya del Pacífic Sud. Nova Guinea ja estava sota control i McArthur volia assaltar les Filipines per complir la paraula de retorn que va donar als filipins després de la campanya de Corregidor, en l'assalt japonès de l'inici de la guerra.

McArthur volia envair Japó des de Formosa i Xina mentre que Nimitz volia fer la invasió des d'Okinawa i les Ryuku. Com sabem, gràcies a l'armament atòmic la invasió no es va produir i Japó es va rendir. Però això l'any 1944 no se sabia i les Filipines s'havien de controlar. McArthur atacaria Morotai per protegir el flanc esquerre de la invasió mentre que Nimitz atacaria les Palau. Durant els atacs aeris preliminars, l'almirall William Halsey es va adonar que la força aèria japonesa era tan feble que les Filipines es podien envair sense haver de controlar Morotai ni Peleliu. El 13 de setembre de 1944 Halsey va recomanar abortar l'atac i redirigir les tropes cap a Leyte per ocupar abans Filipines, però els caps d'estat major van decidir tirar endavant les invasions programades. La divisió 31 d'infanteria que ocuparia Morotai no en va sortir gaire malparada, però la 1a divisió de marines i la 81a divisió d'infanteria que van atacar Peleliu van tenir 10.000 baixes i de la guarnició japonesa de 13.000 soldats només en van sobreviure 300.

La batalla de Peleliu va ser anomenada l'infern oblidat, ja que els inferns d'Iwo Jima i Okinawa la superarien, però en aquell moment es va convertir en la batalla més sagnant dels EUA i segurament va ser la batalla amb més proporció de baixes de tota la Segona Guerra Mundial.

Com en tota la campanya del Pacífic Central, els marines van desplegar un miniexèrcit sencer, des de vaixells de guerra fins a avions, tropes d'assalt i enginyers, hospitals i serveis sanitaris i fins i tot batallons de constructors, els seabees, que havien de construir facilitats per a la tropa a milers de quilòmetres de la base més propera. La logística que requeria dur en vaixells tot això és escruixidora i és una de les causes que Japó no blindés encara més les seves illes: no creien que fos possible atacar-les.

L'atac, però, es va produir. El comandant de la invasió, el General Rupertus, havia afirmat que el combat acabaria en tres dies "potser en dos". Al cap de sis dies un regiment sencer dels marines havia desaparegut; en total la batalla duraria noranta dies, del 15 de setembre al 27 de novembre de 1944, una escala de combat del nivell de Stalingrad o Cassino, amb menys tropes involucrades però sense possibilitat de retirada ni de rebre reforços. Durant la batalla de Peleliu, a Europa Occidental es va produir la campanya Market Garden (Arnhem, Països Baixos), al Mediterrani es lluitava a la línia Gòtica i a Grècia i a l'Est Finlàndia es rendia i les primeres tropes soviètiques enllaçaven amb els partisans de Tito.

La invasió es va fer a les platges occidentals de Peleliu, a tocar de l'aeroport. Un dels regiments d'assalt va topar amb un grup de búnquers ocults en la vegetació (The Point) que els va mantenir aturats a les platges més d'un dia. Els altres regiments van poder avançar per la zona de l'aeroport i poc a poc van anar netejant la part sudoccidental de l'illa. Però el Tinent Coronel Nakagawa Kunio, defensor de Peleliu, va resultar ser un tàctic excel·lent que va dissenyar una defensa en profunditat pensada per entretenir el màxim nombre de dies les tropes americanes. Japó encara creia que si causaven prou baixes als EUA aquests buscarien una pau pactada (l'estat major japonès considerava sacrificables fins a vint milions de japonesos per mantenir l'statu quo de l'Imperi).

Peleliu no va tenir atacs banzai en massa com en les illes anteriors, tot i que el dia del desembarcament hi va haver un petit contraatac amb tancs. Iwo Jima i Okinawa tampoc van tenir atacs banzai. No tenien sentit. La defensa de Peleliu es va basar en la construcció d'un enorme complex de túnels i coves a les muntanyes d'Umurbrogol, al centre de Peleliu. En una zona de terreny molt difícil, on els vehicles blindats tenien problemes per passar, coberta de vegetació espessa (que seria eliminada amb napalm) i on cada gorja deixava pas a una nova riera, penya-segat o fondalada, l'avenç dels marines es va convertir en una càrrega feixuga que ablania el cervell dels soldats i duia al límit la seva resistència.

Després de passar alguns dies a Umurbrogol, els soldats deixaven de sentir, de pensar. Disparaven a tot el que es mogués, fos el que fos. El menjar i l'aigua no arribaven a les posicions de vanguàrdia. El soroll era eixordidor dia i nit i l'única manera eficaç d'eliminar els japonesos era a base d'escalar les roques per arribar a distància de les obertures i enviar-hi el plàstic o el petroli en flames. Les uniques armes que servien en l'infern de Peleliu eren els llançaflames, les càrregues satchel (explosiu dut en una bossa en bandolera), les bombes de mà de fragmentació i els llançacoets, anomenades pels marines zippos, llevataps, pinyes i bazuques.

La reducció de la bossa d'Umurbrogol es va acabar fent seguint les tàctiques dels setges medievals. Tota la zona es va acordonar per impedir el contacte amb altres grups de japonesos ocults en l'illa. Es va establir un eix d'atac i es va avançar poc a poc fixant objectius limitats i assolibles per cada dia. Totes les posicions havien de ser defensables; no tenia sentit morir per ocupar una posició indefensable que hauria de ser abandonada. Es va establir la doctrina de ser generós en la munició i avariciós en l'ús de soldats. Si calia aplanar les muntanyes s'aplanarien, però la sagnia de soldats havia d'acabar.

El setge d'Umurbrogol duraria cinquanta dies, incloent la mort del Tinent Coronel Raymond Gates (81 divisió d'infanteria), mort per un franctirador. Els enginyers van construir camins i rampes per permetre als tancs llançaflames arribar fins a distància de tir de les coves. El llac que proveïa aigua potable als japonesos va ser acordonat. Cada posició defensiva s'atacava des de tots els punts i cada cova ocupada es segellava amb explosius per evitar que tornés a ser manada per defensors arribats pels túnels subterranis (es va prohibir sempre als atacants entrar als complexs de túnels).

L'artista i corresponsal Tom Lea, que acompanyava els marines, va captar l'horror de Peleliu en el famós quadre Marines Call It That 2,000 Yard Stare. Lea explicava el quadre així: Ha deixat els EUA fa trenta-un mesos. Va ser ferit en la primera campanya. Ha patit malalties tropicals. No pot agafar el son durant la nit i es passa el dia buidant forats de japonesos. Dos terços de la seva companyia estan morts o ferits. Aquest matí tornarà a atacar. Quin és el límit d'un ésser humà?

El vint-i-quatre de novembre el Coronel Nakagawa va enviar l'últim missatge a l'exterior. Va cremar les banderes del regiment i va dividir els seus últims 56 soldats en 17 grups amb ordres "d'atacar els invasors en tots els fronts". A continuació, amb el Major General Murai, va cometre seppuku. Tres dies més tard el setge es va donar per acabat i l'exèrcit dels EUA va mantenir la posició sota vigilància. A l'interior de la muntanya, al fons del complex de túnels, un altre grup de soldats japonesos mantenia la posició. Després de negar-se repetidament a rendir-se els atacants van segellar totes els coves que van trobar i els van deixar enterrats. Tot i això, al cap de tres mesos tres soldats japonesos van aconseguir sortir a la superfície (havien cavat una sortida) i van ser capturats.

Anys després encara hi havia rumors de soldats japonesos amagats a les muntanyes i els pantans de Peleliu. Va arribar el rumor d'un assalt contra els barracons de la marina i finalment 120 marines van fer una operació de recerca de japonesos ocults. Els van trobar però no els podien convèncer de rendir-se. Finalment van dur des de Japó un almirall japonès per convèncer als soldats que es podien rendir sense perdre l'honor: el 22 d'abril de 1947 un tinent amb 26 soldats i 8 mariners es van rendir i la batalla per Peleliu va concloure del tot. Aquesta va ser l'última rendició oficial de la Segona Guerra Mundial.

No us perdeu els documentals del Canal Història sobre la batalla de Peleliu!
Apunts relacionats:

87. Guam 1941 & 1944

Abstract: review of the Osprey book Guam 1941 & 1944.

Guam 1941 & 1944. Loss and reconquest.
Gordon L Rottman
Il·lust. Howard Gerrard
Anglès
Osprey Military
93 p.
ISBN 1-84176-811-1
21,95€

Continuo comentant els llibres que he llegit per entendre millor el joc Fire in the sky. Fins ara he explicat els llibres sobre la conquesta de les Illes Gilbert (batalla de Tarawa) i de les Illes Marshall (batalles de Majuro, Kwajalein i Eniwetok), i la primera part de la conquesta de les Marianes (Saipan i Tinian).

La gent d'Osprey ha dedicat un volum específic per a la batalla de Guam, ja que Guam es va convertir en l'únic territori habitat dels EUA que fa ser conquerit pel Japó durant la Segona Guerra Mundial. Per això té un valor especial i enlloc de limitar-se a explicar l'atac americà, la primera part del llibre (una part curta) explica l'atac japonès de 1941 i la segona part (més llarga) la reconquesta americana de 1944.

Cal dir, arran d'aquesta dada sobre la conquesta japonesa, que els primers plans d'atac sobre Pearl Harbor incloïen un desembarcament d'infanteria de marina sobre Hawaii per conquerir l'arxipèlag. Això hagués posat els EUA en una posició molt difícil ja que els moviments navals des de Califòrnia quedarien bloquejats per l'aviació japonesa establerta a les Hawaii. Per a sort per als EUA, la dificultat logística de fer un desembarcament amb oposició a milers de milles de les bases amigues va fer desistir els planificadors japonesos. De fet, tal i com explico en aquests comentaris, precisament van ser els EUA els qui van crear la tècnica de desembarcaments a distància precisament per poder vèncer a Japó minimitzant les baixes, una tècnica que va comportar la creació del cos de marines i la tecnologia amfíbia necessària.

Guam, com la resta de Marianes, era una colònia espanyola descoberta el 1521 per Magallanes i batejada el 1668. Els habitants de les illes s'anomenen chamorros. Espanya es va limitar a cristianitzar els chamorros i a mantenir-los en semiesclavitud. No va desenvolupar les illes. Els EUA van capturar Guam el 1898 (el governador espanyol ni tan sols sabia que estaven en guerra) i Alemanya va comprar l'any següent la resta de les Marianes, Marhsalls i Carolines. Els japonesos ho van ocupar el 1914, arran de la Primera Guerra Mundial.

Amb la incorporació de Japó a la Segona Guerra Mundial i la por a una intervenció americana, Japó va decidir atacar sense avisar i un dels objectius era Guam, per la proximitat a Japó. La invasió va ser senzilla i els marines de la guarnició i la policia chamorra van ser empresonats durant dos anys, fins el retorn de l'exèrcit dels EUA.

Pel que fa a la reconquesta americana, va durar del 21 de juliol al 10 d'agost de 1944, un cop acabada la conquesta de Saipan i mentre es disputava la batalla de Tinian. A Europa, mentrestant, s'estava lluitant la batalla del bocatge a Normandia i Patton llançaria l'Operació Cobra; a la URSS, els soviètics continuaven l'operació per la destrucció del Grup d'Exèrcits Centre.

L'assalt a Guam va ser dirigit per Alexander Vandergrift com a comandant del cos de marines, després de l'incident a Saipan protagonitzat per Holland Smith, pare de la guerra amfíbia moderna però amb molt mal caràcter. Guam va provar que Smith no tenia raó de queixar-se del comportament de l'exèrcit respecte els marines, ja que les defenses de Guam van resultar tan ben preparades com les de Saipan i els marines van tenir moltes més baixes de les previstes. L'atac el van fer la 3a Divisió de Marines i la 77a Divisió d'Infanteria.

Per la banda japonesa, enlloc de l'estratègia de Tarawa o Eniwetok, Obata Hideyoshi (IJA) i Sugimoto Yutaka (IJN) van seguir l'estratègia de Saipan i van situar les defenses a l'interior de l'illa, a les zones de selva i muntanya, enlloc de mirar de defensar una platja que seria devastada pel bombardeig preliminar nordamericà. Tot i això, el desembarcament va ser difícil ja que el terreny era dels pitjors que havien trepitjat els marines, ple de vegetació i sotabosc que impedia el pas dels vehicles blindats i forçava als marines i a la infanteria a avançar poc a poc sota els atacs constants dels franctiradors japonesos i les emboscades fetes per defensors ocults entre el fullatge.

La línia d'atac entre els batallons es va trencar i la nit del 25-26 de juliol el 18è regiment japonès es va llançar en una càrrega banzai massiva que va passar entre els regiments 21 i 9 dels marines. La càrrega va aconseguir arribar a les platges i destruir alguns dipòsits dels marines. També van arribar a l'hospital de campanya, que va evacuar els ferits més greus mentre la resta de ferits, infermers i personal auxiliar aguantaven l'assalt japonès fins a l'arribada de soldats. Com en tots els atacs suïcides, el resultat final va ser desastrós per a Japó: uns 3.500 japonesos morts (incloent el 95% dels oficials) per uns 300 marines morts. A partir d'aquí, els japonesos ja no van poder fer cap més contraatac.

L'avanç va ser molt lent fins al set d'agost, en que les últimes defenses organitzades van caure. La península d'Orote contenia 250 búnquers japonesos i hi van morir 2.500 japonesos per 150 nordamericans. La part nord de Guam, des de la zona d'Agaña, va ser dividida entre les dues divisions (marines a l'oest i infanteria a l'est) i netejada poc a poc, durant vint dies. La dificultat del terreny feia que sovint els batallons perdessin el contacte amb els seus flancs. Les emboscades eren constants i els vehicles blindats van passar a operar en grups de dos amb les metralladores sempre en marxa i amb grups d'infanteria a prop per detectar els possibles suïcides caçacarros.

Quan el 10 d'agost l'illa va ser declarada segura, encara quedaven 7.500 soldats japonesos ocults enmig de la selva i en coves de la muntanya. Durant dues setmanes més, amb la batalla oficialment acabada, encara morien vuitanta japonesos al dia, trobats per grups de neteja dels marines.

Tot i que els EUA van establir patrulles constants per buscar supervivents japonesos, el 4 de setembre de 1945 (amb la guerra acabada feia un mes), el Tinent Coronel Takeda (Divisió 29) es va rendir amb 68 homes. Un altre grup de soldats japonesos es va rendir l'any 1960. El caporal Yokoi Shoichi (38è d'Infanteria) es va rendir el gener de 1973, vint-i-vuit anys després del final de la Segona Guerra Mundial. Durant anys, la policia chamorra havia estat caçant japonesos ocults a les muntanyes, com un esport.

Tot i que un tifó va devastar Guam dos mesos després de la batalla, l'illa va ser revitalitzada pels EUA. Hi van jutjar 44 criminals de guerra japonesos i s'hi va instal·lar l'administració per a les illes del Pacífic. L'any 1975 va acollir 100.000 vietnamites que fugien de la invasió comunista i el 1996 6.600 kurds que fugien de la repressió de Saddam Hussein. Des del 1950, Guam és un territori dels EUA no incorporat (no forma part de cap estat federat).

Apunts relacionats:

divendres, 21 de desembre del 2007

86. Baroque Wars

Abstract: about the baroque Star Wars illustrations made by Mattias Adolfsson



















L'il·lustrador suec Mattias Adolfsson ha tret una sèrie d'il·lustracions anomenades Baroque Wars que recreen l'univers d'Star Wars però amb una ambientació barroca.

Valen molt la pena.

M'encanta l'Estrella de la Mort!

Via Microsiervos

diumenge, 16 de desembre del 2007

85. Saipan & Tinian 1944

Abstract: review of the Osprey book Saipan & Tinian 1944.

Saipan & Tinian 1944. Piercing the Japanese Empire.
Gordon L Rottman
Il·lust. Howard Gerrard
Anglès
Osprey Military
93 p.
ISBN 1-84176-804-9
21,95€

Continuem amb els llibres que he comprat arran de jugar al fabulós Fire in the sky. Després de la conquesta de les Illes Gilbert (batalla de Tarawa) i de les Illes Marshall (batalles de Majuro, Kwajalein i Eniwetok), el camí a les Illes Marianes quedava obert.

Tot i que les Illes Marianes eren, igual que les Gilbert o les Marshall, illes que Japó va conquerir a Alemanya durant la Primer Guerra Mundial i que després va convertir en el Mandat Japonès, mentre que les Marshall i les Gilbert van ser força abandonades, les Marianes van ser l'objectiu d'una política de colonització. Moltes famílies japoneses van ser instal·lades a les illes Marianes per tal de desplaçar-ne la població nativa i construir una societat japonesa. També s'hi van instal·lar molts treballadors coreans, més o menys forçats. Així, les batalles de Saipan i Tinian serien les primeres batalles dels marines dels EUA en que els soldats japonesos estarien defensant població civil japonesa. Les conseqüències serien evidents. A més, les illes Marianes són a distància de bombardeig de Japó. Controlar-les implicava poder iniciar campanyes de bombardeig contra la indústria i la població japoneses per primer cop en tota la guerra (des de 1932 per part dels xinesos).

Una altra diferència amb les Gilbert i les Marshall és que aquestes illes són petites i planes, amb poca vegetació (sobretot palmeres cocoteres) i poca orografia. La defensa d'aquestes illes es basa sobretot en les defenses artificials que s'hi puguin construir (sobretot búnquers) i com que aquestes illes estaven poc protegides les batalles es van decidir sobretot en l'assalt del mar a la terra. En canvi, en el cas de les Marianes (com després passaria amb les Palau, amb Iwo Jima i amb Okinawa) ja estem parlant d'illes grans que inclouen terreny força variat i... muntanyes. Els japonesos van revelar-se com uns mestres en la defensa del terreny muntanyós, sobretot per l'utilització de coves naturals o engrandides artificialment, comunicades entre elles per túnels i que es protegien els accessos mútuament. Un nou tipus de combat esperava als marines.

Per controlar les Illes Marianes calia conquerir tres illes: Saipan, Tinian i Guam. Les dues primeres formaven part del Mandat Japonès i tenien colons japonesos vivint en ciutats i pobles. Guam, per la seva banda, era una possessió dels EUA (conquerida a Espanya el 1898) que Japó havia ocupat els primers dies de la guerra. Els EUA sempre van tractar Guam com un cas apart (era territori dels EUA) i en aquesta sèrie de llibres tenen un volum propi.

La batalla de Saipan va durar 24 dies, del 15 de juny al 9 de juliol de 1944 i la batalla de Tinian va durar 8 dies, del 24 de juliol a l'1 d'agost. Enmig d'aquestes batalles es va produir la decisiva batalla naval del Mar de Filipines, el 19 i 20 de juny. La durada de la batalla de Saipan, 24 dies, per conquerir una illa que fa una vintena de quilòmetres per la banda més llarga ens revela la duresa d'aquesta batalla. Els nordamericans van quedar parats per la resistència japonesa fins al punt que el Tinent General Holland Smith (comandant del cos de marines) va rellevar del seu càrrec al Major General Ralph Smith, comandant de la divisió 27 de l'exèrcit, per considerar que la divisió no lluitava al nivell de les divisions de marines, la 2 i la 4. Aquest cessament va produir amargues rivalitats entre els oficials de l'exèrcit i els dels marines, que encara duren avui.

A Saipan, el desembarcament es va fer en unes platges poc adequades però poc vigilades, amb la qual cosa va haver-hi poques baixes. Els marines van fer bombardeigs i falses aproximacions a les platges amb condicions més bones per tal que els japonesos hi enviessin més defenses. Va funcionar. Un cop a terra, els marines van aconseguir tallar l'illa en dos i avançar poc a poc cap al nord i cap al sud. La part sud va ser alliberada primer ja que tota la part del centre-nord de l'illa té un grup de muntanyes on els japonesos es van fortificar en grups de coves connectades per túnels. Allà la divisió 27 de l'exèrcit va ser incapaç de mantenir el ritme que li imposaven i va acumular fracassos rere fracassos en els assalts contra les fortificacions japoneses.

Quan finalment les muntanyes van ser capturades, la resta de l'illa quedava oberta. El 7 de juliol el comandant japonès, Saito, va ordenar una càrrega banzai de totes les tropes que li quedaven. De fet, Saito va ordenar un gyokysai (trencar la joia) que és una ordre per autodestruir-se en un atac devastador final. Un gyokysai només podia ser ordenat per l'Emperador en persona. L'atac va aconseguir arrasar dos batallons de marines i recuperar 300 metres de terreny. Al final, 4.311 soldats japonesos havien mort en l'assalt suïcida, per 450 marines morts i 600 ferits.

El 9 de juliol els marines van arribar a la costa nord-est, on van conèixer un últim horror: centenars de civils japonesos, que havien estat fugint de la batalla, s'estaven suïcidant en massa: homes, dones i nens, més o menys auxiliats pels soldats japonesos supervivents. La majoria es llançaven daltabaix dels penya-segats de la costa, d'altres es feien explotar bombes de mà al pit. Els marines els van intentar aturar fent servir intèrprets de japonès equipats amb altaveus, però no va servir de res. La societat japonesa de l'època preferia la mort a la rendició. Si fins llavors els marines ho havien vist en les accions dels soldats, a Saipan ho van poder veure en les decisions dels civils.

La batalla de Tinian va ser menys cruenta però cal destacar-ne els seus propis complexos de coves i túnels. L'1 d'agost l'illa va ser declarada segura i la batalla acabada, però fins al 7 d'agost fins a 400 soldats japonesos que no havien estat detectats van anar apareixent de sota terra i combatent a les guarnicions de marines. A Tinian els civils no es van suïcidar en massa sinó a títol individual, però en canvi els soldats van executar molts dels civils que es volien rendir: els lligaven en grups de 15-20 persones i els feien explotar amb càrregues de demolició o bé els llançaven daltabaix dels penya-segats. Altre cop l'horror de l'orgull japonès de preferir la mort a la rendició. Per cert, que de l'aeròdrom de Tinian és d'on es van enlairar els avions que van bombardejar amb armes atòmiques Hiroshima i Nagasaki.

Amb Saipan i Tinian conquerits es podia recuperar Guam amb comoditat i ja es podia pensar en l'atac a Iwo Jima, que aquest sí que era territori pròpiament japonès. Abans, però, els EUA farien un atac estrany i innecessari a una illa sense valor estratègic, Peleliu, que costaria la pèrdua d'una divisió sencera.

Nota: els noms de les illes són els que feien servir els americans en l'època. Els japonesos feien servir altres noms, i arran de la independència d'aquestes illes fa trenta i quaranta anys, alguns dels noms han canviat per adaptar-se als idiomes propis del lloc.

Apunts relacionats: