dimarts, 23 de setembre del 2008

143. Norte contra Sur, de Jesús Hernández

Abstract: review of Jesús Hernández's "Norte contra Sur", a Spanish book about the American Civil War.

Norte contra Sur
Jesús Hernández, 2008
Castellà
Ed. Inèdita
432 p.
ISBN 978-84-92400-08-9

Jesús Hernández és un historiador militar català que ha tingut força èxit gràcies a uns llibres ben pensats i ben enfocats: el seu públic és l'aficionat a la història militar que té un nivell de coneixements mitjans i que busca aprofundir en aquests coneixements sense arribar al tecnicisme dels historiadors professionals. Un dels seus grans èxits ha estat "Las cien mejores anécdotas de la Segunda Guerra Mundial".

Norte y Sur és un llibre introductori a la Guerra de Secessió, la guerra civil que va dividir diversos estats dels Estats Units d'Amèrica durant quatre anys (1861-1865). Recordem que els EUA són una agrupació d'estats sobirans que ha fluctuat sempre entre la necessitat o no d'obeir un govern central poderós: el govern federal.

A mitjans del segle XIX, quan encara la meitat del país era en mans de les nacions índies, a la costa est ja hi havia força diferències polítiques. Els estats del Nord, més industrialitzats, s'havien beneficiat tradicionalment de l'economicisme expansionista dels governs democràtics forts mentre que els estats del Sud, més agrícoles, preferien l'aïllacionisme i el conservadurisme. Al Nord hi havia grans ciutats amb molta immigració mentre que al Sud predominaven els grans latifundis cultivats per esclaus. Dues realitats econòmiques diferents que feien que al Congrés hi hagués una divisió basada en el territori d'origen dels diputats i que les eleccions dels presidents haguessin de consensuar-se entre tots els estats.

Quan Abraham Lincoln, fundador del modern Partit Republicà i ferm partidari d'obligar als estats del Sud a abraçar el progrés, va arribar a la presidència, els estats del Sud poc a poc es van declarar en revolta i van constituir els Estats Confederats d'Amèrica, una nova nació que seria poc més que una marca per denominar els estats secessionistes, ja que la seva fòbia a tenir un govern central impediria una gestió centralitzada de la guerra i seria un dels factors determinants en la seva derrota final. Finalment 23 estats del Nord van enfrontar-se a 11 estats secessionistes del Sud.

No tots els estats tenien clar a quin bàndol lluitar. Maryland i Delaware van romandre fidels a la Unió tot i ser estats esclavistes i sociològicament sudistes; la Confederació va provar diverses vegades de fer arribar tropes a Maryland per facilitar-ne el canvi de bàndol. Els governs de Kentucky i Missouri van romandre fidels a la Unió però bona part de la seva població es va declarar secessionista i bona part de la guerra la van viure en situació de guerra civil. Virgína Occidental es va independitzar de Virgína per poder romandre lleial a la Unió i des de llavors és un estat més. La Confederació va reclamar els drets sobre Nou Mèxic, Arizona i els Territoris Indis i hi van aconseguir moltes simpaties.

El llibre de Jesús Hernández ens explica molt bé els quès i els coms d'aquest important conflicte, del qual segurament n'hem vist moltes pel·lícules però que és complex i profund. El llibre té un estil simple i pla, amb les referències polítiques i estratègiques d'alt nivell combinades amb el dia a dia de la gent. Només hi trobo que la part central del llibre on entra directament a la vida diària dels soldats trenca el ritme de les operacions; potser tota aquesta informació es podria haver anat explicant al llarg de tot el llibre.

El que sí que he trobat molt interessant és el recull d'avenços tecnològics que es produeixen en aquesta guerra i que són una premonició del tipus de batalles que hi haurà cinquanta anys més tard a la Primera Guerra Mundial: ferrocarrils, telègraf, trinxeres i fang, grans bombardejos i càrregues massives.

La Guerra de Secessió té, a part del clàssic front Washington-Richmond, dos altres fronts importants: el front central de Tennesse i les batalles de guerrilles dels territoris fronterers, sobretot a Missouri; sobre la guerra a Missouri podeu veure l'excel·lent pel·ícula d'Ang Lee "Ride with the devil".

Finalment, l'ofegament econòmic del Sud a través del bloqueig marítim dels seus ports i de la campanya del Mississipí, començada per l'Almirall Farragut (fill de mallorquins) i completada per Grant a Vicksburg són l'enclusa que permetrà a Sherman llançar la seva devastadora campanya des d'Atlanta fins al mar i convertir les brillants campanyes de Lee al nord en paper mullat.

La meva opinió: un molt bon llibre per introduir-se en la Guerra de Secessió.

Apunts relacionats: