dimarts, 27 d’octubre del 2009

182. Jornades Alpha Ares 2009

Com cada tardor, el club Alpha Ares de Barcelona munta les seves jornades lúdiques. Serà els dies 14 i 15 de novembre de 2009 a les Cotxeres de Sants (Barcelona).



Aquí teniu el programa de les jornades.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

181. Pax Romana. Escenari I: La guerra pírrica

Pax Romana és un joc de gran estratègia que ens transporta a l'època de la República Romana, des del seu inici amb l'expulsió de la monarquia fins a la conversió de Roma en imperi. El joc està pensat per a quatre jugadors, però hi ha escenaris per a 2 i 3 jugadors i es pot jugar en solitari. Hi ha unes regles estàndard que són per al joc bàsic i unes regles avançades per a afegir més detalls i historicitat al joc.

Els quatre jugadors habituals són Roma, Cartago, Grècia i Orient. El jugador d'Orient du els imperis Selèucida i Ptolemaic en versió estàndard i només l'imperi Selèucida en versió avançada, ja que Egipte es converteix en potència menor independent.

A part d'aquestes potències 'majors', al joc hi apareixen Pèrgam, Rodes, Pontus i fins i tot Pirros, rei d'Epir, protagonista del primer escenari, introductori.

Per aprendre a jugar al Pax Romana, he pensat de fer en solitari el primer escenari i escriure'l pas a pas al blog. Així qualsevol pot opinar sobre els moviments i les regles o expressar els seus dubtes.

Pax Romana. Escenari I. La Guerra Pírrica - Pirros contra Roma
L'any 281 AC, la ciutat grega de Tarentum, a la costa sud de la Península Itàlica, es va veure amenaçada per Roma i va demanar ajut. El rei Pirros d'Epir va intervenir i derrotar els romans dues vegades, a Heraclea el 280 AC i a Asculum el 279 AC. En aquestes batalles, Pirros va perdre tants soldats que es va haver de retirar. D'aquí ve el terme "victòria pírrica". En aquest escenari el jugador grec s'enfronta al jugador romà, amb el destí de Tarentum en joc.

Aquest escenari (introductori) comença a la fase F.3 del Torn 1 i acaba al final del Torn 1. El Torn 1 representa del 300 al 275 AC (454-479 Ab Urbe Condita).

Els dos jugadors tenen 3 marcadors d'activació. No s'usen events ni tresoreria. Roma pot usar una activació per reclutar dues legions. El terreny en joc és el territori romà i la ciutat de Corcyra.

Al final del Torn 1, Roma guanya si ha capturat o destruït Tarentum. Grècia guanya si l'estabilitat de Roma baixa a 1 o si aconsegueix (1) Tarentum continua a plena força i en possessió grega (2) Roma ha perdut almenys una batalla (i 3) Pirros és viu i té un exèrcit de Soldats de Fortuna d'almenys 5 BP. Qualsevol altre resultat és un empat.

Aquesta és la disposició inicial de les tropes. He triat posar les guarnicions romanes a Ravenna i Barium per veure si molesten a Pirros. Com que en aquest escenari no es poden construir ciutats, no tenen cap més utilitat que la d'entorpir el pas dels grecs.


Activació 1: Grècia.
Plantejament: Grècia guanya si baixa l'estabilitat de Roma a 1. Roma comença amb una estabilitat de 6. Per baixar-la a 1 cal que perdi les dues províncies que controla (Cisalpina i Italia, -2 cada una) i que es retiri d'una batalla en territori romà (-1). O que creï milícia (-1) o perdi la capital (-1), però això és poc probable. L'altra manera de guanyar és defensar Tarentum i fer perdre almenys una batalla a Roma. Això és molt més fàcil: capturar o destruir el poble de Capua compta com a guanyar una batalla. A partir d'aquí només cal aguantar. L'objectiu, per tant: Capua.

Moviment Major:
activo el Soldat de Fortuna Pirros. Dau: 3. MP: 7 (3+4).
  • MP 1: Pirros i el seu exèrcit de soldats de fortuna s'embarca. Uso la galera grega d'escorta.
  • MP 2: L'exèrcit de Pirros navega. A l'entrar al Punt de Trànsit Naval al sud de Corcyra cal tirar per possible parada. Dau: 4. Pirros continua, passa per Brundisium (terreny amic) i entra a Barium. Com que el control és enemic cal parar. No tiro continuïtat perquè vull desembarcar aquí.
  • MP 3-4: Pirros desembarca a Barium i elimina la guarnició romana (les guarnicions tenen 0 BP i no provoquen batalla, tot i que costa 1 MP extra entrar on són).
  • MP 5-6: Pirros entra a Capua. Roma intenta interceptar a Capua des de Roma. Modificadors: +2 pel líder i +3 per estar en ciutat. Daus: 7. Intercepció amb èxit (7+5 >= 12). Quatre legions romanes amb un líder 2-4 ataquen a Pirros a Capua.
Primera Batalla de Capua: com que l'interceptor és l'atacant, Roma no pot usar els BP de la ciutat. Al ser intercepció, el defensor no es pot retirar. Pirros decideix no usar els elefants ja que l'enemic no té cavalleria (només en el joc avançat, a partir del Torn III, les legions romanes tenen cavalleria orgànica).
  • Són 16 BP romans (4 LG) contra 15 BP grecs (4 HI, 2 LI, 1 Cav). 0 canvis.
  • Pirros té superioritat en cavalleria. 1 canvi per Grècia.
  • Pirros té un valor tàctic de 3 i el cònsul romà és de 2. 1 canvi per Grècia.
En total són 2 canvis per Grècia. Daus: 2 (Roma), 1 (Grècia). Grècia decideix usar els 2 canvis per rebaixar el 2 romà a 0 i evitar pèrdues. Queda 0 a 1. Per tant Roma pateix un 10% de baixes (2 BP) i Grècia guanya la batalla. Líder romà: 7 (indemne), Pirros: 4 (indemne).


Com que l'atacant ha perdut, no pot quedar-se a l'espai de la batalla. Així és que les legions tornen a Roma amb una de les 4 legions reduïdes (pels 2 BP perduts). De moment Roma ja ha perdut una batalla i sense cap efecte en Pirros.

Ara Pirros es troba a Capua havent derrotat l'interceptador. Automàticament ha de fer una batalla contra el poble de Capua, sense gastar MP.

Segona Batalla de Capua: com que un poble aporta BP, no es poden usar cavalleria ni elefants.
  • 14 BP grecs (4 HI i 2 LI) contra 2 BP romans (1 poble). 7 canvis grecs.
  • Pirros afegeix 1 canvi grec (màxim 1 contra pobles o ciutats).
En total són 8 canvis per Grècia. Daus: 1 (Grècia), 2 (Roma). Grècia usa 2 canvis per reduir el dau de Roma a 0 i els altres 6 per pujar el dau de Grècia fins a 7. Pirros no té baixes i Capua perd un 70% de 2 BP (1 BP). Pirros guanya la segona batalla contra Roma. Com que Capua és un poble amb la muralla danyada i sense tropes que la defensin, és capturada per Pirros i posada sota control grec. Pirros: 7 (indemne).

Tot això era amb el sisè MP de l'activació de Pirros. Li'n queda un. [Edició: m'he descuidat de fer les tirades per saqueig de la ciutat. Si Pirros hagués tret 5 o 6 dues vegades seguides, hagués acabat el seu moviment aquí de manera forçada].
  • MP 7: Pirros mou a Venusia per protegir els accessos a Tarentum.
Moviment Menor 1: ara Grècia ja no pot moure les galeres ni les tropes de Pirros. Grècia mou la guarnició de Paestum a Neapolis, per molestar.

Moviment Menor 2: Grècia mou la guarnició de Brundisium a Barium, per molestar.

Així Pirros ja té la victòria al camp de batalla i ara només ha de protegir Tarentum.



Activació 2: Roma.
Plantejament: en aquests moments Grècia compleix les condicions de victòria ja que Tarentum i l'exèrcit de Pirros estan sencers i Roma ha perdut una batalla. Com que això darrer ja no es pot variar, Roma ha de mirar de o bé eliminar l'exèrcit de Pirros o bé destruir Tarentum. Mirarem de fer una acció combinada que ens deixi les dues possibilitats obertes, però primer reforçarem l'exèrcit romà, per tenir avantatge sobre Pirros.

Uso l'activació romana per reforçar Roma amb dues legions més, que aniran a la ciutat de Roma.

Les dues primeres activacions venen fixades per l'escenari. Ara hi ha dues activacions més per cap, a l'atzar.

Activació 3: Grècia.
Plantejament: en aquests moments Grècia compleix les condicions de victòria. Roma s'ha reforçat amb dues legions més i ara l'exèrcit d'Italia ja té 22 BP contra els 15 BP de Pirros. Si ataco l'exèrcit romà a la pròpia ciutat sumarà 5 BP més. És millor reforçar la posició actual.
Moviment Menor 1: Grècia mou la cavalleria de Tarentum a Venusia. Això li donarà supremacia en cavalleria a Pirros si Roma l'ataca en aquest lloc. Poden defensar junts, però per desgràcia, grecs i soldats de fortuna no es poden activar junts, o sigui que és una defensa estàtica.

Moviment Menor 1: Grècia mou la guarnició de Venusia. Aquí on és no fa res i potser en un altre lloc em permetrà usar la flota. Dau: 2. MP: 2.
  • MP 1: Garr mou de Venusia a Tarentum.
  • MP 2: Garr mou de Tarentum a Croton.
Així la guarnició protegeix un altre dels accessos a Tarentum i obliga a Roma a gastar més MP per passar-hi. [Edició: amb aquest moviment, Grècia perd el control de Bruttium i dóna dos punts d'estabilitat a Roma. No ho he tingut en compte].

Moviment Major: Grècia activa la flota. La idea és impedir cap moviment naval romà.
  • Navegació de Barium a Brundisium. Tiro continuïtat. Daus: 6. Continua.
  • Navegació de Brundisium a Tarentum. Control amic.
  • Navegació de Tarentum a Croton. Control amic.
  • Navegació de Croton a Rhegium. Tiro continuïtat. Daus: 7. Continua.
  • Navegació de Rhegium a Paestum. Tiro continuïtat. Daus: 4. Continua.
  • Navegació de Paestum a Neapolis. La paro aquí.
A la imatge podeu veure el recorregut de la flota grega des de Barium fins a Neapolis. Amb la flota grega a Neapolis impedeixo que l'exèrcit Roma faci un transport naval pel Tirrè que eviti les tropes de Pirros.

Activació 4: Roma.
Plantejament: Grècia ha tapat el pas marítim cap a Tarentum. Obliga a les legions a lluitar contra Pirros a camp obert, on ha rebut una cavalleria de reforç per tal de tenir supremacia. A canvi, ha tret una defensa de Tarentum. Puc mirar de forçar el pas per la costa tirrena fins a Tarentum, amb dos possibles llocs per a la intercepció de Pirros: Neapolis i la pròpia Tarentum.

Moviment Major: Roma activa les 6 legions que hi ha a la capital amb el cònsol. Dau: 5. MP: 9 (5+4). Atenció, amb 9 MP Roma pot intentar una altra cosa. Amb la flota grega tapant el pas de la costa tirrena, ja no tapa la costa adriàtica. I l'exèrcit té prou MP per passar a l'altra costa, embarcar-se i mirar d'arribar a Tarentum. Ho provem.
  • MP 1: de Roma a Bovianum.
  • MP 2: de Bovianum a Ariminium.
  • MP 3: l'exèrcit consular s'embarca.
  • MP 4: l'exèrcit consular navega.
  • Navegació d'Ariminium a Barium. L'espai és controlat per l'enemic, per tant he de tirar continuïtat. Daus: 4. Continua. Pirros no pot interceptar ja que és un moviment naval.
  • Navegació de Barium a Brundisium.
  • MP 5: l'exèrcit consular desembarca. Aquí la LI grega de Tarentum podria interceptar, però és millor que sumi esforços amb Tarentum.
  • MP 6: de Brundisium a Tarentum.
  • MP 7: com que a Tarentum hi ha una ciutat enemiga, que no es pot retirar, hi ha batalla segura i cal gastar un MP extra. A part, la LI grega no es retira. Pirros intenta interceptar. Té un +3 pel valor tàctic de Pirros i un +1 per interceptar a una ciutat pròpia. Daus: 9. 13 >= 12. Intercepció amb èxit. Així doncs Pirros ataca l'exèrcit consular.
Primera Batalla de Tarentum: l'atacant és Grècia perquè ha interceptat, per tant no pot usar els BP de la ciutat grega.
  • 15 BP grecs (4 HI, 2 LI, 1 Cav) contra 22 BP romans (5 LG, 1 LG reduïda). 1 canvi romà.
  • Pirros afegeix 1 canvi grec ja que té un factor tàctic de 3 i el romà és de 2.
  • La cavalleria grega afegeix 1 canvi grec.
En total és un canvi de dau per Grècia. Daus: 3 (Grècia), 1 (Roma). Grècia usa el seu canvi per reduir el dau romà a 0. Així Grècia guanya la batalla, té un 0% de baixes i fa un 30% de baixes a Roma, que són 7 BP de 22 (dues legions). General grec: 6 (indemne). General romà: 6 (indemne).

Roma intenta retirar-se per reduir un 10% les baixes i salvar una legió. Grècia ho pot impedir amb la cavalleria. Dau: 1. La cavalleria grega impedeix la retirada i Roma ha de patir el 30% de baixes. Dues legions romanes són eliminades.


Ara però, la situació pot canviar. Com que Pirros ha impedit que l'exèrcit consular es retirés per eliminar-li dues legions enlloc d'una, Roma es queda de moment a l'espai i les tropes de Pirros s'han de retirar al lloc d'on han interceptat, Venusia.

Ara queden 4 legions amb el cònsul a Tarentum, on encara hi ha una tropa grega i la ciutat. Això crea una batalla automàtica, sense gastar MP.

Segona Batalla de Tarentum: l'atacant és Roma perquè ha entrat a l'espai de Tarentum. Grècia tria usar els 5 BP de Tarentum.
  • 14 BP romans (3 LG, 1 LG reduïda) contra 6 BP grecs (1 LI, 1 ciutat). 2 canvis romans.
  • El cònsul suma un canvi per Roma (lluitant amb ciutat el màxim per generals és 1).
En total són 3 canvis per Roma. Daus: 4 (Roma), 5 (Grècia). Roma puja el dau propi de 4 a 6 i baixa el grec de 5 a 4. Com que el defensor ha usat una ciutat, no es pot retirar per reduir les baixes.

Roma té un 40% de baixes, que són 6 BP de 14. A canvi, Grècia té un 60% de baixes que són 4 BP de 6. Roma elimina una LG sencera i una reduïda i queda amb 2 legions. Grècia ha de reduir 2 punts de ciutat, però salva la LI. Cada punt de ciutat absorbeix 2 BP. General romà: 10 (indemne).

Si Grècia només hagués tingut 3 BP de baixes hagués pogut eliminar la LI (1 BP) i un punt de ciutat (2 BP), però amb 4 BP no en té prou i ha de reduir 2 punts de les muralles. Això deixa la ciutat a punt per ser capturada.

Com que Roma no ha pogut capturar la ciutat, ja que queda un LI supervivent, s'ha de retirar al lloc d'on ha entrat, Brundisium. Aquestes batalles s'han produït totes amb el MP 7 de 9. Si aquesta tropa vol continuar ha de gastar 1 MP per regrupament i només li quedarà un MP, amb el qual no pot entrar en territori ocupat. Per tant, acaba aquí el moviment.



Moviment Menor 1: Roma activa una legió de Placentia per enviar-la urgentment al sud. Dau: 1. La legió arriba tot just a Aquilcia.

Moviment Menor 2: Roma activa l'altra legió de Placentia per enviar-la urgentment al sud. Dau: 1. La legió acompanya la seva germana, amb el líder. Reforços fracassats. Tot dependrà de la propera activació.

Activació 5: Roma.
Plantejament: Roma ha tingut la sort de tornar a activar-se. Això vol dir també que l'última activació serà de Grècia. Les muralles de Tarentum han rebut dos impactes i per tant Grècia ja no pot guanyar. Ara mateix la situació és d'empat. Ara bé, si en aquesta activació Roma aconsegueix destruir Tarentum, es farà amb la victòria.

Moviment Menor 1: Roma activa una legió de Placentia per enviar-la urgentment al sud. Dau: 1. Els reforços continuen sense assabentar-se que hi ha una guerra. Amb 1 MP no pot ni embarcar-se (calen almenys 3 MP), o sigui que res.

Moviment Major: Roma activa l'exèrcit consular situat a Brundisium. Dau: 3. MP: 7 (3+4).
  • MP 1 i 2: les dues legions entren a Tarentum. La infanteria grega no es retira. Pirros mira d'interceptar. Té un +3 pel general i un +1 per la ciutat. Daus: 9. 9+3+1 >= 12, intercepció amb èxit. Batalla.
Tercera Batalla de Tarentum: l'atacant és Grècia perquè ha interceptat, per tant no pot usar els BP de la ciutat grega.
  • 15 BP grecs (4 HI, 2 LI, 1 Cav) contra 8 BP romans (2 LG). 2 canvis grecs.
  • Pirros afegeix 1 canvi grec.
  • La cavalleria grega afegeix 1 canvi grec.
En total són 4 canvis de dau per Grècia. Daus: 2 (Grècia), 2 (Roma). Grècia usa els 4 canvis per pujar les baixes romanes de 20% a 60%. Grècia perd un 20% de 15 BP, que són 3 i Roma un 60% de 8 BP, que són 5. General grec: 3 (indemne). General romà: 8 (indemne).

Grècia elimina un HI i Roma una legió i mitja. Roma no pot retirar-se del camp de batalla si vol tornar a atacar Tarentum. Com que Pirros era interceptador, no té MP i per tant no pot gastar cap MP per forçar els romans a marxar de Tarentum. Així és que Pirros ha de tornar a Venusia.

Roma aprofita la derrota en territori propi per crear milícia a la ciutat de Roma, per evitar un atac final de Pirros contra l'estabilitat romana. Dau: 4. Es creen 2 milícies a la ciutat de Roma i Roma passa d'estabilitat 6 a 5.

Quarta Batalla de Tarentum: l'atacant és Roma perquè ha entrat a Tarentum. Grècia usa les muralles de Tarentum (que ja no són 5 sinó 3 BP).
  • 2 BP romans (1 LG reduïda) contra 4 BP grecs (1 LI, ciutat reduïda). 2 canvis grecs.
  • El cònsol romà afegeix 1 canvi romà.
En total és un canvi per Grècia. Daus: 3 (Roma), 2 (Grècia). Grècia usa el seu canvi per pujar el total grec del 20% al 30%. Roma perd un 30% de 2 BP, que és 1 BP, mentre que Grècia perd un 30% de 4 BP, que és també 1 BP. Roma ha d'eliminar la legió restant i el seu general, mentre que la LI grega també és eliminada.

Tarentum ha perdut les muralles i els defensors, però ja no queden tampoc atacants, amb la qual cosa queda sota control grec.

Moviment Menor 2: Roma activa una legió de Placentia per enviar-la urgentment al sud. Ara té les milícies a Roma, més a prop, però hi ha la flota grega estacionada a Neapolis que els impediria el pas. Així que hi tornem amb les tropes del nord. Dau: 3 MP. Amb això no n'hi ha prou per entrar en un espai ocupat per mar (calen 4 MP), o sigui que la legió agafa el líder i baixa per mar fins a Ariminium. No pot ni intentar passar per Barium ja que no té prou MP per fer un atac amfibi si fallés la continuïtat.


Activació 6: Grècia.
Plantejament: Roma ja no pot guanyar, no té més activacions i Tarentum no ha estat destruït. Però les seves muralles han caigut. Ara, per guanyar, Grècia ha de reduir l'estabilitat romana a 1. Ara mateix és a 5 [Edició: hauria de ser 7 ja que Roma controla Bruttium]. Només li pot treure els 4 punts que resten prenent-li el control de les províncies de Cisalpina i Italia. I això vol dir conquerir la ciutat de Roma.

Moviment Major: Grècia activa l'exèrcit de Pirros situat a Venusia. Dau: 1. MP: 5 (1+4).
  • MP 1: Pirros mou de Venusia a Capua.
  • MP 2 i 3: Pirros mou de Capua a Roma i l'ataca. Les milícies no es retiren i usen els BP de la ciutat.
Primera Batalla de Roma: l'atacant és Grècia, el defensor romà usa els BP de la ciutat.
  • 11 BP grecs (3 HI, 1 HI reduït, 2 LI) contra 7 BP romans (2 Mil). 1 canvi grec.
  • Pirros afegeix 1 canvi grec.
En total són 2 canvis de dau per Grècia. Daus: 2 (Grècia), 6 (Roma). Grècia usa un canvi per passar Grècia de 20% a 30% i l'altre per baixar Roma de 60% a 50%. Grècia perd la batalla i s'ha de retirar. Perden un 50% de 11 BP que són 6 BP. Roma perd un 30% de 7 BP que són 2 BP. Grècia elimina 2 HI i Roma 2 Mil. General grec: 7 (indemne). L'exèrcit de Pirros es retira a Capua.

I amb els moviments menors Grècia ja no pot fer res. Queda 1 Cav grega per moure, però no pot capturar Roma ni la Cisalpina.

L'avaluació d'objectius és:
  • les muralles de Tarentum han estat destruïdes
  • Roma ha perdut unes quantes batalles
  • Pirros és viu i el seu exèrcit té 6 BP
  • l'estabilitat romana és de 5 [Edició: hauria de ser 7 ja que Roma controla Bruttium]
I per tant el resultat final és empat.

180. Estat de la qüestió

Ara duia temps sense escriure sobre jocs. A veure si hi tornem. Això no vol dir que no jugui. Fem un repasset.

En viu, fa un mes vam jugar a Quart a l'Starter Kit de l'Advanced Squad Leader. Una partida introductòria i una partida de 4 taulells (!!!) en equips de dos. Representava un dels assalts dels paracaigudistes alemanys a Creta i forma part d'un grup d'escenaris proposats com a concurs per usar 4 mapes disposats en llargada. Com sempre, l'ASL deixa molt bon regust. Ah, i per fi vam conèixer l'Eloi d'Hostalric.

A casa he jugat un Agrícola i un American Megafauna, cosa que demostra que els bons jocs també es poden jugar amb la família.

Per Internet és per on tinc més activitat lúdica. He usat el VASSAL per fer un parell de partides a Successors i un parell més a Here I Stand (una de les quals encara viva). Estem preparant un Pax Romana. Estic usant el Cyberboard per jugar al Guerra a Muerte i estem preparant un Day of the Chariot: Kadesh.

Impressions?

  • Molt bé amb l'ASL-SK, crec que realment l'SK és un gran producte que acosta un joc complex a tot tipus de públic. No cal recordar tantes regles i et pots concentrar en la tàctica. I jugar per equips és molt divertit.
Hi ha gent que diu que ASL-SK no és ASL. Com a crítica. Evidentment ASL-SK no és ASL. És una simplificació. Però és un gran producte, que permet entrar pas a pas a l'univers de l'ASL sense haver de passar pel totxo (el nom carinyós del manual d'ASL).



  • L'Agrícola posa nerviós ja que sempre voldries estar fent coses i no tens prou accions per fer-les. Cal planejar a llarg plaç i tenir plans B. El recomano als nostres diputats.
Aquest cop l'he jugat a 2 jugadors i continua funcionant prou bé. No hi ha gaire possibilitat que un jugador et desfaci la jugada perquè només hi ha un oponent, i per tant es pot planificar millor que amb 4 o 5 jugadors, però la tensió continua present fins al final. Ah! Indispensable jugar amb les cartes d'oficis i objectes menors; donen un gran toc de varietat al joc.



  • A l'American Megafauna potser pesa més el farciment que el gall, ja que el jugador té poca capacitat de maniobra. De fet, si fos totalment Darwinista, el jugador no podria fer absolutament res. Però és tant divertit gastar gens per comprar una extensió de fèmur...
Aquest cop l'he jugat també a 2 jugadors amb les regles especials que conté. Problema? Si les cartes que apareixen són massa d'un sol tipus, el joc es fa pesat. Recomano separar primer les cartes per tipus (biomes, gens, desastres, immigrants, genotips) i fer una baralla amb una proporció adequada de cada tipus. Així assegures que durant la partida sortirà de tot. En una variant que he trobat per Internet recomanen la següent proporció: 6 desastres, 26 biomes, 50 gens, 15 genotips i 15 immigrants.


  • Successors és un gran joc per a quatre jugadors. Té un mòdul de VASSAL molt i molt bo que fa que jugar una partida a quatre per email sigui molt plaent.
És un joc ple d'incògnites i girs sobtats, que va fer que en la nostra última partida per VASSAL el qualifiquéssim de "muntanya russa". En un moment pots ser a dalt i de cop et trobes a baix de tot, pels motius més inesperats.

Però això no vol dir que depengui totalment de l'atzar. Saber jugar bé és important a Successors per situar-se a la primera línia de victòria. A partir d'aquí, decidir qui guanyarà, serà cosa del camp de batalla.


  • El Here I Stand també és un joc on hi ha més farciment que gall. Amb sis jugadors la interacció és tanta que sovint et surt el tret per la culata. I sobretot hi ha molt d'atzar en les cartes i els daus; en el cas religiós és obvi. Però per jugar bé cal donar molta i molta importància a la diplomàcia: és bàsic per evitar una victòria ràpida d'un jugador espavilat. I l'experiència dels jugadors també és important per saber què funciona i què no funciona, cosa important en la diplomàcia.




  • El Guerra a Muerte és més fluix. És un wargame clàssic senzillet que recrea les guerres d'independència dels països sudamericans. No està mal fet però li falta nervi. I les regles estan plenes d'errates.





O sigui que només falta anar comentant tot això al blog.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

179. JOC DE TRONS: EL PILOT!


Diferents mitjans ja han anunciat i el propi George R. R. Martin ha confirmat l'inici de l'episodi pilot de "Joc de Trons" per part de HBO i de la mà de David Benioff i Dan Weiss com a productors executius i resposables d'adaptar l'obra al format televisiu. Segons paraules del propi autor de la saga, diu que podem estar tranquils per l'adaptació, doncs és bastant fidel al llibre. El pilot servirà per convencer als directius de HBO i si agrada començaran amb la gravació de la sèrie. En que cada temporada correspondria a cada un dels volums de la saga. Segons apunta el diari gratuit "20 minuts" el paper del protagonista recauria en Sean Bean (Boromir, en "El Senyor dels Anells), per un actor experimentat en el gènere de la fantasia èpica.